Poor Tràmit - 1 mal entés (con Xavier Mata)

Producido por: Enzo

Letra de 1 mal entés (con Xavier Mata)

[Poor Tràmit]
Estic gestionant els nervis, esperant que arribis,
si torno a casa els pares, ens veiem a un hotel Ibis.
Però no em treguis la mel dels llavis,
aquí hi ha "críos" com al clip de Rosalia i Travis

Em sento fora de joc, traient les barres.
creient-me que sóc lliure al balcó, menjant castanyes.
I jo que creia ser un tauró, el mar m'enganya,
com una cabra que no coneix la muntanya.

Dóna'm la mà i escup a la porta del banc, porto "suelto".
No he pres ni mica d'alcohol, però sí que vull fer-t'ho.
No ho dubto, he vist com camines,
"fins a la propera" i "el calendari sembla el busca mines".

M'he rebaixat la barba, només per si et molesta,
vols cafè?, tambe he torrat algunes llesques.
Quin vent que fa, potser no cal ni que et pentinis,
serà tan curt, com quan el Barça va fitxar a Albertini

Sé de fetuccini, no de Lamborghini
I tu només em dius que millor que camini.
No anem enlloc si penso en llarg termini,
però que no acabi, deixa'm que gravi Mundo Maldini.

I ja sóc teu pel que queda, t'ho juro
som joves i forts com el Gordo del Puro.
Hi ha una foto al suro, dos menús del durum,
i tu llepant les ferides que em curo...

[Estribillo]

Hi ha cops, quan em mires sento el foc,
com s’expira es que és el moment que tots dos estàvem esperant.
I tot està anant bé però, un mot, un mal entès
ens fa escupir, tot el que no ens havíem di”t

[Xavier Mata]

I és que al final sé que m'ho mereixo,
dono tantes voltes que em marejo,
Fa com tres mesos que no rapejo,
al full blanc només hi veig els teus ulls.

L'amor també pot ser venjança,
he estat un porc m' he guanyat la matança,
El verí l'he posat en el meu Martini
el detectiu sap que va ser un suïcidi

Et feia gràcia perquè era funky,
fent el tonto fins que et donis compte que sóc
un embolic de cables amagats al calaix,
però en el teu mirall els defectes eren qualitats,

I ara estic en el pis d'un amic, begut,
parlant-li a una tia sobre tu, per endur-me-la al llit,
I em desperto sol, amb els llençols humits,
la boca seca, ens veiem el pròxim divendres nit.

[Estribillo]
Hi ha cops, quan em mires sento el foc,
com s’expira es que és el moment que tots dos estàvem esperant.
I tot està anant bé però, un mot, un mal entès
ens fa escupir, tot el que no ens havíem di”t