Poor Tràmit - Best Cypher (con Valtonyc & Lucas Pulcro)

Producido por: Stash House

Letra de Best Cypher (con Valtonyc & Lucas Pulcro)

[Poor Tràmit]
Em va dir: "amor, és una llàstima, però, no entenc del que parles",
tanco els ulls i no em queden paraules.
Quan ens trobem és un infern buscar-te per sota la taula,
en canvi obres els ulls de gata maula

I jo m'amago en una gorra amb 5 panells,
mirant els teus cabells, amb la curiositat que té un cadell.
Culpa a la bala, però apreta el gatell,
descric la por del vell, amb tot a flor de pell.

Ho dissimulo amb un trist serrell que ni pentino, m'he vist i ja no em culpo.
Vull gaudir-ne si rimo, Valtonyc i Pulcro.
Podria ser un cypher, però editat trobem el clímax,
la old school, no Air Max, cines Imax.

De no guanyar una lliga i trobar-ho rutina.
el nostre Instagram era obrir la cortina
Morro fi, no pell fina, del "Sean P!"
Dóna'm un motiu per sortir viu d'aqui.

[Valtonyc]
Amagat darrera sa boira,
disposat per qui m'escolta, volta i volta, passant sa corda,
un rellotge que no conta, enamorat d'allò que no torna,
sa sorra entra i tot s'enfonsa

Embafa aquesta tristesa que m'envolta i no m'amolla,
voliem droga pero ja no mola,
amics que no se troben, vestits amb poca roba, (ah!)
ferits per sa vida loca

Sabiem poca cosa,
de fulles de tardors que tapen camins per tornar a casa quan es sol se posa,
Hi ha moments que ningu t'abraça allà fora,
estampat a ses curves d'alguna dona

I qui se fixa en sa linea des baix?
Jo faig música per musics no per fans,
raps per rappers no per cap paper ni estar adalt,
tu tirem beef que jo vaig cuinant

[Lucas Pulcro]
Sé que no seré el cantautor del mil·lenni,
em va dir: - amor, ets massa pragmàtic per ser un geni.
M'ensorro sense plays, però ei!, on està el puto gremi?
rei, busco reconeixement i entre els fems no hi ha premi.

Amaguen les orelles quan el llop els canten,
si clonen una ovella perquè els llops espanten.
Tirant els daus, cremant etapes,
estic cremant les naus, tirant oli als caus per veure sortir les rates.

Em sento sol quan surt el sol i tots somriuen,
la grada canta el gol, però si l'estrella no resol no se sent lliure,
Estic traient petroli del meu malestar,
l'odi extrau de la terra i el forà ni vol rascar

Portant guerra al meu cor, per aire i mar,
cegant al meu poble amb promeses de benestar, des del seu prisma benestant
El llamp crema l'arrel del roure,
el cel somriu somiant en fer ploure, però el vent agafa el núvol i el fa moure.

I aquí acaba la fábula quan ja no la creus,
arriben les creus dels Deus que van castigar als seus hereus,
Som sang bella però no se'ns treia, la fam de l'orella,
així que vàrem arribar com 'bang bang' entre cella i cella.

Escucha la canción

Trabajos relacionados