Still ill & UnderResistanz - La vinguda dels 30
Producido por: UnderResistanz
Letra de La vinguda dels 30
Assegut a un gronxador i a punt de saludar els trenta,
encara em sento un nen que, no ha sortit de l'ou del Masnou
I que no es capaç de seure
més de mitja hora, més de mitja vida girant entorn a la lírica
Filosofia empírica com una plaga vírica,
escudrinyo receptiu com si fós la zona onírica
El camí que vull seguir no conclou avui ni aquí
mira com l'Still les tira,
Les estira fins al limit amb estil inimitable,
ni m'hi cap al cap la seva porqueria lamentable,
Volen ser aplaudits mentre es foten amb te mare,
amb UnderResistanz vinc a aplaudir-te la cara,
Amb una mica d' ego-trip mentre et parlo de la vida
i no és que tingui poc a dir de tal miracle
Puc omplir lámines d' ànima i paraules,
o mirar de resumir en una mirada
Vaig començar a preguntar-me què era la felicitat
rondan els vint, poder d'aquisició o només un estat d'ànim?
Com poden sero altres que no tenen el que tinc?
respostes a preguntes que fan que no ens adormim,
Jo no tinc la expresivitat d'un mim, i si la disciplina,
la joguina està que trina quan l' Still il puja al ring
Sense ulleres de sol, només amb quelcom d'alcohol,
beats davant de mi sinclinen,
Els doblego com amb mi ho fa la rutina,
paciència i constància, cultiva l'autoestima,
Per esquivar l'estigma millor posa-l'hi passió,
foc lent i dedicació, a la cuina i a la vida.
Convisc amb aquesta sensació de soledat
entre pit esquena, no estic tirant coets pero tampoc hi veg problema,
Podria ser un estrès i mira no em fa el pès
sobredimensionar la pena,
De tot sen ha de apendre,
jo d' ajudes de judes no és que en vulgui pas dependre,
És cert, em poso tendre,
És via descapament, es separar el cos de la ment, quan el present m'ofega
Si la realitat mossega construeix el teu escut,
cscull amb qui et despulles i no passis per l'embut
Pretèrit imperfecte, vull un present simple,
que no em menjin el timpà, i fulls a la llibreta.
Que estic rossant els 30, i passo del teu drama, ara per ara,
no et queda una altre que entendre
Que el temps passa per mi, per tu, per tot, tothom,
I jo miro la ciutat cada cop que el sol es pon
I entro en un estat de sensibilitat extrema,
puc magnificar qualsevol merda
Puc subestimar si m'ho proposo allò que el cap em fa perdre,
as topat amb l'atzucac, no aspiris a comprendre,
Només estima la terra, estira't a terra,
i estira del fil que millor et fagi sentir
Enamora't vinga, tingues fills i planta un pi,
i escriu en el teu llibre que has lliurat la teva guerra.
