Lágrimas De Sangre - Gira la moneda (con Adala)

Producido por: Acid Lemon, Rama Lama

Letra de Gira la moneda (con Adala)

[Still ill]
Del somni del 92 a avui, una ruleta russa.
Olimpíades i Fòrum, foren ferum d'excusa
Per estafar als turistes, expulsar veïnes.
del Born fins a Vallcarca, identitat en ruïnes.

Camino els teus carrers buscant la pau de matinada,
però l'ombra de Nuñez i Navarro es allargada.
Un curro de merda per pagar-te un pis de merda
respirant aire de merda. Aneu-se’n a la merda!

“I si no t’agrada pots marxar” et diuen.
“Tothom gaudeix d'una oportunitat” se’n riuen.
Quan la ciutat cremi, quan tothom n’estigui fart, veureu,
suplicareu pietat: els bitllets no es mengen.

Però clar, voleu ser la avantguarda per demà explotar la marca.
Voleu una ciutat sense nosaltres.
Voleu als ciutadans ficats en blisters,
aparadors amb maniquins escarransits i pelus per a hipsters.

I us topareu amb la andanada, la Barna combativa dels barris conscients.
Per cada casa enderrocada, un foc que creix.
Un estel al cel
per cada guiri que es dispari a si mateix als antiaeris del Carmel.

Farts de passar vergonya,
de veure convertits barris i pobles en colònia. I no es turisme-fòbia,
Es una presó que agobia i ens engabia a casa nostra
com si no forméssim part d’aquesta distòpica història.

[Adala]

Una casa a terra,
una família menys al barri.
Han fet un nou edifici,
beneficia al propietari.

El nen no entén què passa,
la mare preocupada.
Quan l’àvia treu la ràbia
i entre plors pensa enfadada:

Si jo he aixecat el barri,
juntes vam fer l’escola,
Vam fer que arribi el metro,
un hospital... i ara ens fan fora,

De qui és aquesta ciutat?
Diga’m, qui se l’ha quedat?
Quan haguem marxat,
qui vingui, no sabrà el què ens ha costat.

Gira el món,
i així gira el món.
Gira el barri, gira la moneda,
les dos cares.

I així gira el món,
i així gira el món.
Gira el nostre barri, la moneda,
les dos cares giren i així gira el món...

[Microbio]
Dos millones de idiotas deciden vivir hacinados
y comer menús precocinados de hamburguesería.
¿Qué sería de la burguesía si el proletariado
se negase a malvivir en la estrechez del atasco?

Hay un plan urbanístico que separa en barrios
a los pobres de los ricos, que ha puesto un parque turístico en el centro.
Zonas residenciales convertidas en un circo, un esperpento.
Un cristo, es cierto.

Es triste y es tétrico
que el puto hotelero, hasta al barrio más humilde, le vea un valor estético.
Es rústico y pintoresco.
no reconocen la pobreza ni cuando la ven, porque no la viven. ¡Qué les den!

¡Qué le jodan al desdén con el que hacen y deshacen!
nosotros somos idiotas que vivimos hacinados,
Mientras ellos en antiguos bosques calcinados
han edificado un bastión urbanizado de alta gama

Con seguridad privada y cámaras de vigilancia
y si paseas por allí te miran raro.
Quiero en irme a la montaña, al campo, a campar a mis anchas,
pero pienso en Fraguas, en Guadalajara, y que bajón.

Luego me llamarán majara por decir que ojalá un tsunami
anegara este campo de batalla y naciera una playa.
Tú eres libre de petar una puerta o saltar una valla.
sé libre vayas donde vayas, vaya.

[Neidos]
Tornem a entrar, empenyem, fem força.
no és només per l'espai, és per tot allò que ens explota.
Ciutat morta: paradís turístic,
al mig d'un genocidi urbanístic que el partit polític recolza.

Veïnes que es queixen. Els lloguers creixen.
hi ha cambrers que en un mes cobren menys que el preu del sopar que et serveixen.
Però mentrestant algú hi planta cara:
entra al banc que atracava al barri i fa una barricada.

Volen pactes en ferm amb l’ ajuntafems.
acceptar el local que els cedeix, agafar el feix, però res, res.
Perquè això enriqueix la màfia que absorbeix l'Ada.
La subversió mai serà subvencionada.

Som totes i ningú, no busqueu culpables.
la violència ve d'abans, qui s'atreveix a jutjar-la?
Doncs la legalitat es qüestionable
quan la llei ens roba, desnona, tortura, viola, i mata.

Mani qui mani, que emanin manis al barri,
que vinguin foranis.
La única pàtria suport mutu al pària,
perque el capital es internacional, igual que ho es la resposta solidària.

[Adala]

Hem perdut una partida
que mai hem volgut jugar.
Han venut la nostra terra
els que la van poder comprar.

Creuen que ser lliure
és escollir què consumir.
Uns pensen on anar a viure
i altres pensen on fugir.

Gira el món,
i així gira el món.
Gira el barri, gira la moneda,
les dos cares.

I així gira el món, (Una casa a terra,)
i així gira el món. (una família menys al barri.)
Gira el nostre barri, la moneda, (Han fet un nou edifici,)
les dos cares giren i així gira el món... (beneficia al propietari.)